The Song of Names és una pel·lícula dramàtica dirigida per François Girard l’any 2019 i basada en la novel·la homònima de Norman Lebrecht. Protagonitzada per Tim Roth i Clive Owen, el guió narra la història de dos amics d’infantesa que viuen al Londres de la Segona Guerra Mundial. Educats en una formació musical intensa, un d’ells, fill d’una família jueva de Polònia, ha estat adoptat per la família anglesa de l’altre amic. D’aquesta manera, tots dos creixen com a germans.
En acabar la guerra, i a punt d’oferir un important concert, el jove jueu polonès, un violinista amb molt de talent, de sobte desapareix. A partir d’aquí, la pel·lícula descriu els esforços de l’altre germà per trobar-lo.
Estem davant una gran pel·lícula que transmet el dolor intens provocat per la guerra en el si de la comunitat jueva i, particularment, en la persona del noi que ha estat adoptat per la família anglesa. Molt sovint, les pel·lícules amb rerefons bèl·lic ens impacten amb imatges descarnades de molta violència. Les grans heroïcitats i les grans explosions ens sotmeten a impactes emocionals potents però molts concentrats en el temps. The Song of Names ens fa recordar que la guerra provoca traumes que afecten les persones per tota la vida. El dolor viscut per la pèrdua de la gent estimada, siguin família o amics, condicionarà per sempre la persona afectada, fins al punt d’arrencar-li l’alegria de viure i convertir-la en un autòmat.
The Song of Names ens parla d’un valor destrossat per la guerra: l’amor, l’amor que professaven els dos amics entre si i l’amor que professaven tots dos per llurs famílies. Un valor que s’ha esmicolat en mil trossos sense possibilitat de reconstruir-se.
La pel·lícula ens informa també que la disposició d’un talent determinat, en aquest cas la interpretació musical, tampoc no té valor si no es desenvolupa sobre el fonament de l’amor sobre el que construïm la vida amb les altres persones.
Una història molt trista que ens informa de la gran importància de l’element essencial que dona sentit a totes les coses. I alhora de la seva fragilitat.
Vilassar, 23 de juny de 2020