L’any 1987, la historiadora Núria Sureda va presentar una ponència en el II Congreso Mundial Vasco celebrat a Vitoria amb el títol “Sugerencias para una metodología etnográfica en el campo de la Península Ibérica”. En aquest treball, Sureda repassa els textos dels autors clàssics per a investigar el significat original de la paraula Ibèria. Les seves conclusions es troben recollides en aquest paràgraf:
Resumiendo los textos citados desde Hecateo (siglo VI a.C.) hasta Polibio (siglo II a.C.) resulta evidente que con el nombre de Iberia se designó primitivamente una pequeña región oriental de nuestra Península: sus dimensiones geográficas varían durante el curso de la historia, pero hasta el siglo II responde exclusivamente a un territorio mediterráneo. Sólo en tiempos de Estrabón (siglo I a.C.) el término Iberia comprende a toda la Península (Zainak. Cuadernos de Antropología-Etnografía, ISSN 1137-439X, Nº. 6, 1988 (Ejemplar dedicado a: Antropología cultural), 105-116).
Aquest article resulta molt interessant per argumentar en contra de les temptatives espanyolistes (García y Bellido, Domínguez Monedero, etc.) que, basant-se en l’Ora Maritima de Ruf Fest Aviè, pretenen que Ibèria va ser, inicialment, la regió al voltant d’un suposat riu Hiberus (potser avui el Tinto o l’Odiel) situat a la província de Huelva.
La discussió en qüestió té conseqüències fonamentals per a la història i la política de Catalunya i d’Espanya perquè si arribéssim a la conclusió final que Ibèria no era la regió propera al riu Ebre, sinó la regió propera a l’esmentat riu Hiberus, llavors els catalans ja no podrien reclamar (com han fet al llarg dels segles: Viladamor, Beuter, Masdeu, Prat de la Riba, Bosch i Gimpera, etc.) filiació amb els ibers i, per tant, tampoc no tindrien aquí un argument per a distingir-se dels espanyols.
Vilassar, 27 d’agost de 2010