En la gestió de la crisi provocada pel coronavirus, el govern espanyol dirigit per Pedro Sánchez ha demostrat ajustar-se al comportament característic de l’estat. Deixant de banda la tradicional inutilitat dels seus gestors, veiem que, per a començar, ha fet un cop d’estat. Un altre més, i ja en són molts. No importa que la gestió de la sanitat estigués descentralitzada en mans en les comunitats autònomes. Aquest govern i les institucions polítiques que el recolzen han aprofitat l’ocasió per a carregar-se l’ordre constitucional recentralitzant la gestió de la crisi a cop de decret. El govern espanyol no tenia experiència en la gestió sanitària, sí la tenien les comunitats autònomes, però aquí no es tracta de gestionar correctament sinó de demostrar qui mana en realitat. L’ordre constitucional només és una façana per a quedar bé davant Europa i el món (recordem que la democràcia va ser imposada pels aliats després de la mort de Franco) però quan sorgeix una crisi llavors apareixen els nervis i el poder mostra la seva cara autèntica. Què pinten els militars a la sala de premsa en les diferents compareixences? Per què beneficiar a ultrança les empreses de l’Ibex?
Quan els militars i l’Ibex imposen llur criteri, llavors menteixen sobre la xifra autèntica de morts, especulen per a enriquir-se amb la compra de material sanitari, abandonen els ciutadans a la infecció lliure, obliden els avis a les llars, menyspreen treballadors, autònoms i empresaris obligant-los al confinament sense protecció econòmica.
La centralització de les competències sanitàries en un ministeri que no ha gestionat mai la sanitat converteix la crisi en un altre exemple del concepte militar de la política que a Espanya encara no ha superat el feixisme després de la mort de Franco. Si les comunitats autònomes haguessin gestionat particularment la crisi sanitària, tothom hauria entès que en realitat l’estat espanyol no és necessari, de la mateixa manera que, per exemple, tothom va veure que la policia catalana era capaç de combatre el terrorisme amb els seus propis mitjans.
Després d’aquesta experiència, però, els ciutadans veuen encara amb més claredat la necessitat de repensar aquest estat inoperant.
– Inutilitat del Gobierno de España comprant mascaretes no homologades
– Inutilitat del Gobierno de España arribant tard al mercat
– Inutilitat del Gobierno de España comprant tests defectuosos
– Frau del Gobierno de España comprant mascaretes 28 cops més cares que les normals
– El Gobierno de España compra mascaretes a la Xina a través d’una empresària condemnada per estafa
– Estratègia del govern espanyol de confondre la ciutadania amb informació errònia i notícies falses
Déu meu, no es pot fer pitjor.
Vilassar, 2 de maig de 2020