L’any 1993, Javier de Hoz va publicar un article amb el títol “La lengua y la escritura ibéricas y las lenguas de los iberos” (J. Untermann & F. Villar (Ed.), Lengua y cultura en la Hispania prerromana, Salamanca, pp. 635-666.) que ha exercit d’una important influència sobre els investigadors de la llengua i l’escriptura iberes.
En aquest article, de Hoz argumenta que la diversitat cultural constatable entre les poblacions iberes hauria de significar també diversitat lingüística i que l’aparent homogeneïtat de l’escriptura ibera en el territori no significa que parlessin el mateix idioma sinó que la llengua ibera era en realitat una llengua vehicular, és a dir, una llengua de comunicació entre pobles ibers de llengües diferents.
En un article posterior, “El problema de los límites de la lengua ibérica como lengua vernácula” (2009), de Hoz replanteja la seva proposta. És important notar la insistència de l’autor a negar unitat lingüística entre els pobles ibers i, al mateix temps, la seva negativa a acceptar la condició de Catalunya com a territori de la llengua vernacle ibera (des d’on esdevindria llengua vehicular). Nega finalment, en conseqüència, la possibilitat que l’iber nasqués a Catalunya. Aquesta fixació de l’autor recorda molt la literatura castellana dels segles XVI i posteriors que, en benefici d’una Espanya ordenada políticament des de Castella, s’adreçava en contra de Catalunya com a bressol del poblament peninsular i de la civilització ibera corresponent. Ja podem imaginar que l’atomització cultural del poble iber i l’extirpació del seu origen a Catalunya nega als ibers contemporanis (aragonesos, balears, catalans, llenguadocians, murcians i valencians), i particularment als catalans (que són els qui sempre han lluitat en aquest sentit), un argument important per a la reivindicació d’unitat política al marge de França i Espanya.
Crítica en contra de la tesi de Javier de Hoz dels ibers com pobles de llengües diferents que fan servir una llengua franca o vehicular comuna:
- Javier Velaza (2006), “Lengua vs cultura material: el (viejo) problema de la lengua indígena de Catalunya”, Arqueo Mediterrània 9, 273-280.
- Joan Ferrer (2013), “Los problemas de la hipótesis de la lengua ibérica como lengua vehicular”, Estudios de lenguas y epigrafía antiguas – E.L.E.A. 13. pp.115.157
- Xaverio Ballester (2014), “Cataluña, ibérica cuna”, Palaeohispanica 14, pp. 59-87
Joan Cavaller
10 de juliol de 2012