Els habitants de les Illes Balears eren ibers? (3) Toponímia ibera

En la nostra recerca de les possibles arrels iberes dels habitants pre-romans de les Illes Balears, en aquest tercer article atendrem a la toponímia de les Illes Balears. En aquest punt, Joan Coromines (Tòpica hespèrica, 1972) i Josep Mascaró Pasarius (Corpus de toponimia de Mallorca (sis volums, 1962-1967), entre altres autors, han proposat un origen iber per a algunes de les poblacions balears, per bé que, adverteixen, sempre cal procedir amb cautela donada la incertesa del terreny d’estudi en qüestió. Nosaltres, no obstant, aquí ens remetrem a un article més recent de l’any 2004 que recull les aportacions dels autors citats i altres de noves. Es tracta de l’article d’Álvaro Galmés de Fuentes publicat al número 21 (any 2004) de la Revista de Filología Románica amb el títol “La toponimia mozárabe balear”.

Sentadas estas bases, y antes de entrar en el análisis particular de los topónimos prerrománicos, conviene aún precisar a qué lengua o lenguas primitivas pueden pertenecer tales topónimos. en relación con la lengua ibérica. Se trata, en estos casos, de topónimos, muchas veces, relacionados con el vasco. Tratándose de las Baleares, es obvio que no puede hablarse de vasquismo, sino de elementos comunes a las dos lenguas. (…) Es evidente, repito, que, al referirnos a la toponimia balear son innecesarias las prudentes precauciones de J. Corominas. En nuestro caso, no cabe alternativa: se trata, siempre, pues, de voces de origen ibérico.

A la pàgina 24 d’aquest treball, l’autor esmenta un seguit de topònims de les Illes Balears als quals assigna origen iber: Alaró, Alaior, Laragoasi, Ariany, Llucalari, Artà, etc.

Resulta interessant també la referència de l’autor a l’origen etimològic del nom de les illes Mallorca i Menorca que fa procedir del llatí però la terminació dels quals respondria a una forma indígena:

Si traigo aquí a colación estos topónimos es para poner de relieve, como ha señalado U. Schmoll, que Maiorica y Minorica presentan un sufijo ibérico o mejor celtibérico indígena, ikko, injertado a una raíz latina (cfr. Segestica > Segesta, Salmant-ica > *Salmantia). Antonio Tovar había ya señalado, con anterioridad, la existencia de este sufijo en sacuntico y areicoraticos.
Si portem aquestes localitats a un mapa descobrirem, sobretot en el cas de Mallorca, una distribució prou homogènia en el territori. Aquest fet ens hauria de permetre deduir, en efecte, la naturalesa ibera de la població indígena.

Tags: No tags

Comments are closed.