Per tal d’explorar la possibilitat que els habitants prerromans de les Illes Balears fossin ibers, en aquest segon article atendrem a l’epigrafia de les Illes Balears en la recerca de nomenclatura ibera. A tal efecte ens adreçarem en primer lloc a una base de dades que amb el nom d’Hispània Epigràfica ens ofereix un recull exhaustiu de totes les inscripcions trobades fins al present. Aquesta base de dades, en allò que afecta a l’epigrafia balear, recull bàsicament el treball de l’insigne arqueòleg Cristòfol Veny qui el 1965 va publicar el Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. Les referències al treball de Cristòfol Veny es poden trobar entre les pàgines 287 i 291. En aquestes pàgines apareixen molts fragments de difícil o impossible interpretació però 3 restes mostren textos ibers: Inscripció número 8.011 (“BALOSAI / IAGUREN”) , 8018 (“Lacesen”), 8026 (“Iber”).
L’any 2004, en Pere Mas i Negre va elaborar el seu treball de final de carrera amb el títol “Estudi interdisciplinari de l’epigrafia mallorquina”. En aquest treball descobrim la següent informació:
P. 14: HILERA, Es troba en una placa fragmentada de Sa Carrotja de Ses Salines, que s’ha perdut. Aquest antropònim, amb H inicial, es registra només a Mallorca. Tallades, en la seva Historia de la villa de Campos, llegí ILERA, la qual cosa donaria peu a establir relacions amb el topònim ILERDES i, millor encara, amb l’ibèric ILTIRDA.
P. 15: SICENIA o SICINIA. Nom de lectura força borrosa que apareix en una tapadora d’urna cinerària originària de la Necròpoli de Sa Carrotja de Ses Salines. S’han buscat relacions amb l’ibèric SI·CE·DU·NI·N i S·I·CO·U·I·N i també amb SICA i SIGA.
P. 25: “…tradició fa remuntar a una pràctica indígena anterior a la colonització romana (com s’acredita gràcies a les peces documentals de pactes d’hospitalitat escrits en alfabet ibèric), descobrim…
p. 31: Molts descobriments numismàtics s’han realitzat en diferents parts de l’illa: Sa Torre, Son Fe, Llenaire, Bóquer, Lluc, Sa Pobla, Sóller, Lloseta, Petra, Manacor, Porreres, Llucmajor, etc., entre els exemplars dels quals es compten peces ibèriques d’Empúries, Untika, Kese, cabiros d’Eivissa, monedes de Nemausus, de Tingis, de Thamusida, etc.
Aquest panorama ens mostra una presència reduïda de l’epigrafia ibera a les Illes Balears. De l’estudi dels antropònims conservats en materials epigràfics, Pere Mas dedueix que
“es pot pensar amb fonament que bona part de la població prerromana balear devia ser d’origen indoeuropeu celta. Per la seva part, l’arqueologia, dins de les atribucions que són competència del seu àmbit d’estudi, arriba a conclusions que substancialment coincideixen amb les de la filologia. La presència d’un cert tipus d’espases de bronze i els nombrosos punyals i espases d’antenes, juntament amb una fíbula anul·lar i altres utensilis que formaven l’aixovar funerari del període talaiòtic de les illes, indueixen a assenyalar unes intenses relacions cèltiques que podrien originarse en la llunyana època de tot el període de la Tène fins arribar a la conquesta romana”. (Mas, 2004 p.16)
Tanmateix, les fonts literàries antigues ens mostren alguns exemples de cites que contradiuen les proves epigràfiques. Podem referir-nos per exemple al geògraf grec Isidor de Càrax (S. I aC-I dC).
Dice Charax, citado por Boudard (…) que los primeros habitantes de las Baleares fueron iberos de las costas de España, y que queriendo sean, según los antiguos, baleares honderos, en la lengua vasca se halla Aballaerri, que significa país de la honda, y aballarri, honda. (Basilio Sebastián Castellanos de Losada, Album de Azara (Madrid, 1856).
La bibliografia que esmentem a continuació ens dona pistes sobre la possibilitat de l’abast de les relacions entre les poblacions iberes i balears i com, d’aquestes relacions, es podria inferir un panorama alternatiu al que es dedueix de les proves estrictament epigràfiques:
Albertos, M. Lourdes (1958), “Indoeuropeos o íberos en Baleares?”. Emérita.
Beltrán Vilagrasa, Pío (1950), “Estela ibérica de Ibiza”. Crónica del V Congreso Nacional de Arqueología y V Congreso Arqueológico del Sudeste. Almería, 1949. Cartagena, 209-211
— (1952), “Estela ibérica de Ibiza”. II Congreso Nacional de Arqueología. Madrid, 1951. Zaragoza, 309-313
Fernández Gómez, Jordi H. (1976), “La circulación monetaria ibérica en Ibiza”. Numisma. II Congreso Nacional de Numismática. Salamanca, 1974. Madrid. 138-151. 49-57.
García Bellido, Antonio (1948a), “Inscripción ibérica de Ibiza”. Archivo Español de Arqueología. Madrid. XXI, 70-73, 284-285.
— (1948b), Nota adicional sobre la lápida con inscripción ibérica de Ibiza, publicada en AEArq. 72, 1948, 284 ss.
Gornes Hachero, J. S. & Plantalamor Massanet, L. (1990-1991),”Cerámica ibérica en Menorca”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 15. pp. 221-246.
Guerrero, V. M. & Quintana, C. (2000), “Comercio y difusión de ánforas ibéricas en Baleares”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21.
Mañá de Angulo, José (1948), “Epigrafía ibérica en Ibiza. Interesante hallazgo arqueológico”. Ibiza. Sociedad Cultural y Artística. Ebusus. Eivissa. Any V. 28. 477
Mas i Negre, Pere (2004), Estudi interdisciplinari de l’epigrafia mallorquina. http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1180/1/27410tfc.pdf
Moncunill Martí, Noemí (2007), Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006). Tesi doctoral
Tovar, Antonio (1950), “Una inscripción ibérica con nombres indoeuropeos en Ibiza”. Cuadernos de Historia Primitiva. 1. 68-70.
Vallejo, José (1952), “A propósito de una inscripción ibérica en Ibiza”. Emerita XX. 170-172.
Veny, Cristòfor (1965), Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe, Madrid
Vilassar, 2 de juny de 2011