Fa 7 anys, en un viatge per terres espanyoles de la Rioja, vaig ensopegar amb la Catedral de Santo Domingo de la Calzada. En la seva façana hi havia escrit el nom de José Antonio Primo de Rivera. Em va sobtar molt que, tants anys després, aquella gent encara retés culte a la figura d’un feixista. Com sabem, José Antonio Primo de Rivera va fundar la Falange l’any 1933 i el 1936 va ser empresonat per la República. Iniciada la Guerra Civil, Franco el va trair en negar-se a acceptar un intercanvi de presoners amb els republicans. Un tribunal popular el va afusellar aquell mateix any. D’aquesta manera, el Generalísimo es va treure de sobre un competidor. Hores d’ara no sé si la gent de Santo Domingo de la Calzada recorda el nom de José Antonio Primo de Rivera perquè enyoren la seva imatge o potser perquè volen criticar Franco.
En tot cas, em va estranyar molt que al seu costat no hi hagués escrit el nom del rei visigòtic Wamba que l’any 673 va envair Catalunya per a sometre-la després que els seus nobles, conjuntament amb els de Narbona, haguessin declarat la independència.
La Constitució espanyola s’ha convertit avui en una realitat del passat semblant a la de José Antonio Primo de Rivera i a la del rei Wamba. Aprovada l’any 1978, la Constitució estableix en el seu article 1, punt 2, que la sobirania nacional rau en el poble espanyol, del qui emanen els poders de l’Estat. Tanmateix, qui escriu aquest article va néixer l’any 1962. Jo tinc ara 55 anys. No vaig poder votar la Constitució perquè l’any 1978 tenia 16 anys, era menor d’edat. Avui tinc 2 fills d’edats 26 i 22 anys, respectivament. Encara no sóc avi però alguns nois d’aquestes edats ja han creat llurs pròpies famílies. El meu pare va morir i la meva mare encara viu. Així doncs, de totes 4 generacions, només mitja va votar la Carta Magna. Mitja generació. I d’aquí pocs anys, cap. Cap ni una. La pregunta que sorgeix a partir d’aquestes observacions és evident: a qui representa aquella Constitució si només mitja generació, de les 4 que viuen en el present (i, en tot cas, de les 3 que tindrien dret a vot), la va ratificar? Si la sobirania nacional rau en el poble espanyol, resulta que avui, ara per ara, la majoria del poble espanyol (el poble real que viu en el present) no ha votat mai el text que li reconeix la sobirania. Hem entrat en un cercle viciós. La Constitució no pot ser legal perquè el poble no l’ha reconegut.
L’extemporaneïtat del text constitucional s’intensifica quan descobrim que les seves modificacions dels anys 1992 i 2011 no van ser aprovades pel vot pels ciutadans, ja que la majoria dels diputats i senadors no van sol·licitar-ne l’aprovació per referèndum. Per una altra banda, tenim que els diputats electes d’Euskadi es van abstenir d’aprovar-la (7 del PNB) o van votar-hi en contra (1 d’Euskadiko Ezquerra) o van ser absents del Congrés (1 del PNB) en el moment de la votació. I avui, finalment, tenim que una part significativa de la població espanyola, a saber, gran part dels catalans, reclamen la seva derogació per mitjà de la votació el dia 1 d’octubre de 2017 en favor de la independència de Catalunya.
I què hem de dir dels diputats de la dreta i la ultradreta espanyola? En el seu dia, 9 dels diputats d’Alianza Popular van votar-ne a favor, però 5 ho van fer en contra i 2 s’hi van abstenir. La divisió en les files d’aquell partit van ser evidents. És la mateixa divisió que regna avui dia quan observem que Mariano Rajoy no té inconvenients a violentar els preceptes democràtics que informa la Constitució. Si convé, es respecten. Si no, no es fa.
La Constitució espanyola de 1978 va ser votada favorablement per un 87,78% sobre el 58,97% del cens electoral. Això significa que, en realitat, la Constitució va ser aprovada només per 51,76% del cens. Té sentit preguntar-se què votaria avui el poble espanyol si considerem la desafecció catalana i la de tots aquells altres ciutadans que han vist com l’elit governant s’ha anat podrint en mil casos de corrupció i, en l’apoteosi zombi-falangista, principalment a Catalunya, però també a tot l’estat espanyol, ha violat sistemàticament drets fonamentals de les persones.
La Constitució espanyola, un mort vivent.
Vilassar de Dalt, 29 de setembre de 2017