Posts in category: Cites

Susana Rodríguez-Vida, El descubrimiento de América. Una historia censurada políticamente. Servidoc SL, Barcelona, 2012

Las pruebas aquí mostradas son tan contundentes que, como acertadamente afirma el historiador Joan Cavaller, “si hoy los españoles no admiten que Cataluña fue un reino, lo harán por intereses nacionalistas que distorsionen la realidad, pero no porque tengan razón. Estos intereses quieren que Cataluña no sea reconocida como el reino que fue hasta 1714, para conseguir así convertirla en una entidad política menor que sea merecedora de dominio” (p. 193).

Jordi Miravet, El cas de Catalunya, Apel·lació a les Nacions Unides. Confe­rèn­cia Internacional sobre Organització Internacional. San Francisco (CA) 1945.

Utilitzaré a tal efecte el llibre de Joan Cavaller, La Teoria de les Nacions (1), on l’autor, seguint el suggeriment d’Hannah Arendt (La condició humana-Cap. 1,3-), ens acosta al concepte filosòfic socràtic que diu que… “el regne polític no proporciona totes les activitats mes elevades dels homes.“ (…).En Joan Cavaller en el seu llibre referenciat ens destaca la importància que va tenir en el naixement de la cultura ibèrica de la que provenim la forta colonització de la mediterrània occidental per part dels grecs jònics. I afegeix la hipòtesi que el gentilici català derivi de l’expressió grega Kath’ Hel·lenas (“com grec”, “ igual que grec”).

Conferència pronunciada en múltiples auditoris. Veieu per exemple la cita del meu llibre al minut 06:57 del vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=CFO8vFIkxms&list=PLRqrnh8OjdG2EkDgV5gOfGanVLXo5Nl50&index=9

Som íbers?

Acabe de llegir el llibre de Joan Cavaller “Teoria de les nacions” (Prohom edicions). El volum és un treball molt documentat, molt ben organitzat, que porta a una tesi central sorprenent: els catalans som íbers. Continuem éssent ibers per a dir-ho com cal. I els íbers som grecs, o per a ser concrets iguals als grecs que és el que vindria a significar l’expressió Kath’Hel·lens, que hauria derivat en catalans, segons la tesi de Cavaller. Confesse que el llibre m’ha sorprès. El trobe estimulant però em costa entendre el seu plantejament. Diguem que para massa lluny pel que fa al meu imaginari i al coneixement que en tinc de les dades que l’autor presenta, molt centrades en la filosofia clàssica. Algunes d’aquestes dades o tesis em semblen molt agafades pels pèls (la catarata de canvis que portaria al nom, per exemple) però d’altres les trobe brillants (com ara quan explica que el problema no és la independència nostra tant com que Espanya i França continuen creguent que han de ser independents, elles). En qualsevol cas ja fa temps que vaig aprendre a distingir entre la meua ignorància i la sorpresa que em provoquen determinades tesis. Per tant seré prudent i en recomanaré una lectura sense prevencions, per estranya que em resulte a mi -que em resulta en aquest cas.

Font: Vicent Partal, Mails per a Hipàtia, 29 de desembre de 2005