Vull explicar-vos una anècdota que vaig viure a Barcelona el mes de maig de 2019.
Els dies laborables acostumo a esmorzar al bar 365 del carrer Comtal. I de tant en tant dino al bar 52 del carrer Ausiàs Marc. En tots dos llocs t’atenen noies immigrants de països centre i sud-americans. Són molt agradables, sempre riuen i tenen un parlar molt dolç. Encara que no et coneguin, et diuen “carinyo”, “cielo”… i paraules per l’estil. Jo al començament em sorprenia molt però, després d’un temps, ja ho trobo normal. Vaig aprendre que no pots dir “amor”, no els agrada.
Un dia del mes de maig de 2019 vaig visitar la merceria Santa Ana, al carrer de les Moles de Barcelona, perquè se m’havia fet un forat a la butxaca del pantaló. A més, intentant cosir un botó d’una jaqueta de pell, l’havia fet malbé. Pensava de portar totes dues peces de roba per demanar que me les arreglessin. Quan vaig entrar a la botiga es va fer un silenci estrany, podia sentir la respiració de les dones que em miraven. Les dues dones grans que em van atendre van començar a parlar-me amb un to antipàtic i a renyar-me, tractant-me d’inútil. Dues velles amargades que es deuen passar tot el dia criticant tothom. A més, pretenien que pagués per la reparació de la butxaca el mateix preu que m’havia costat el pantaló nou. A poc a poc, caminant marxa enrere, vaig abandonar el local.
Si mai entreu a la merceria Santa Ana, extremeu les precaucions. En qualsevol moment us poden mossegar. Sort que a l’endemà, al 365, la Yaned em va tornar a dir “carinyo”.