Antena 3: Hispania, un Curro Jiménez portuguès (pero español)

El dia 25 d’octubre, Antena 3 va estrenar una nova sèrie amb el títol Hispania. La leyenda, basada en la història de Viriat. 

 

Cal reconèixer que la producció en qüestió és molt entretinguda. Està ben ambientada, els actors són molt bons (on cal destacar la participació de Lluís Homar, Roberto Enríquez, Jesús Olmedo o Ana de Armas) i la infografia llueix (o no) com en moltes superproduccions nord-americanes (sobretot en la vista del campament romà). L’escenificació de les escenes de lluita resulta mediocre en molts punts i alguns autors no arriben al nivell, però la presència d’Homar i Enríquez contribueix a tapar les deficiències.

 

L’obra reprodueix l’esquema clàssic dels bandolers on habitualment trobem un grup de 4 persones que viuen situacions d’injustícia i esdevenen herois populars en la lluita per la venjança o la restitució. És el cas de novel·les i còmics com ara D’Artagnan i els 3 Mosqueters, les Tortugues Ninja, els Quatre Fantàstics, Silverado, etc. Atès que Hispània cau en terres properes, podem trobar un antecedent molt clar en la coneguda sèrie Curro Jiménez dels anys 70 on l’assaltador de camins esdevingut heroi (Sancho Gracia) en la lluita contra els invasors francesos anava acompanyat de l’Algarrobo, l’Estudiante i el Fraile. A Hispania, en efecte, els resistents lluiten en grup de 4: Viriat, Sandro, Paulo i Darío, i reprodueixen els papers arquetípics d’un cap indiscutible, un musculós bo, un jovenet i un moralitzador.

 

Fins aquí, tot es mou dins la normalitat de les obres de ficció, però Hispania juga a alguna cosa més que aquí és important esmentar. Les intencions del treball apareixen subratllades de bon començament. El primer capítol s’obre amb aquesta al·locució d’algú que, hem d’entendre, fa el paper d’un resistent local contra l’assetjament romà:

 

Evidentment, aquestes paraules han de ser contextualitzades en el món de la invasió romana de la Península Ibèrica però si les pronunciéssim des del nostre present tot adreçant-nos al nostre present, també tindrien sentit. En aquest supòsit, el “nostre poble” dels “hispans” es converteix en “el poble dels espanyols”, i “el nostre rei” es converteix “el rei dels espanyols”. I aquest sens dubte és el sentit que travessa de banda a banda la sèrie d’Antena 3. En favor d’aquesta interpretació hem de considerar dues qüestions:

 

1) El poble dels hispans no va existir mai fins, en el millor dels casos, al naixement d’Espanya el 1714. Abans del romans, el que hi havia eren ibers, tartessis, celtes i bascons. Quan la sèrie d’Antena 3 posa en boca dels protagonistes l’expressió “hispans”, està incorrent en un greu anacronisme afectat d’una greu càrrega nacionalista contemporània ja que els naturals d’aquella època es referirien a si mateixos amb altres paraules, mai com a “hispans”. Pretendre que eren “hispans” significa traslladar al passat els interessos nacionalistes del present.

 

Els romans sí podien fer servir l’expressió “hispans” però mai en sentit nacional ja que “Hispània” va ser sempre un terme polític (i així cal remarcar que no hi havia “Hispània” sinó “Hispànies”:  la propera -o Citerior- i la llunyana -o Ulterior-) i geogràfic (la Península Ibèrica). Mai, en cap cas, nacional.

 

Per una altra banda, pretendre que els naturals de la regió adoptessin per a si mateixos el nom imposat pel poble conqueridor (“Hispània”) implicaria caure en l’anomenada Síndrome d’Estocolm, això és, sentir simpatia per la persona que et fa mal per por a rebre més mal. I no dubtem que els espanyols, amb els anys, patissin aquest greu transtorn psicològic al que ja ens hem referit en un altre lloc, però dubtem molt que els lusitans caiguessin en aquella afectació, sobretot si tenim present que, en la culminació de les victòries contra els romans, Viriat va ser reconegut pels mateixos romans com a dux lusitanorum. 

 

2) En efecte, Viriat no va ser “rei dels hispans” sinó dels lusitans. I per lusitans entenem un poble celta que vivia en el que avui és gran part de Portugal i Extremadura. Les constants referències dels protagonistes a “Hispània”, fins i tot per part dels naturals de la regió, resulten del tot fora de lloc.

 

 

D’aquesta manera, si volem concedir coherència ideològica al que Antena 3 ens està oferint, aquesta no vindrà dels anacronismes constants que podem distingir-hi sinó del fet que la cadena de televisió ens està volent adoctrinar en una forma de consciència nacionalista espanyola. Als espanyols, aquest adoctrinament els pot resultar agradable i fins i tot desitjable però als catalans que, en sentit nacional, no tenim els nostres referents en els hispans sinó en els ibers, l’adoctrinament d’Antena 3 es converteix en un exercici groller, fins i tot infantil. Ni Viriat era un heroi espanyol (perquè en tot cas seria portuguès o portuguès-espanyol i llavors no seria ni una cosa ni l’altra) ni pertanyia a cap “Hispània” sinó a Lusitània.

Cal remarcar l’interès nacionalista d’Antena 3 fins i tot per sobre d’interessos econòmics. El primer capítol va ser emès d’una sola tirada, sense interrupcions de publicitat, fet que va reportar a l’empresa importants pèrdues econòmiques. En conseqüència, hem de deduir un fort interès d’un altre tipus (nacionalista) per sobre de l’econòmic i artístic.

Per una altra banda, les incoherències històriques fent de Viriat un “hispà” entronquen amb la tradició nacionalista castellana que ja al segle XVI pregonava el concepte d’Espanya tot incorporant Portugal. Només així podem entendre que per a un espanyol avui no hi hagi problema a identificar-se amb un heroi lusità.

 

 

Vilassar, 28 d’octubre de 2010