“Si volem una Catalunya lliure el que ens cal és una Constitució”
Com va sorgir la idea?
Un bon dia Joan Carretero va agafar un grup de persones, mentre parlàvem del tema so bre l’Estatut i el Tribunal Constitucional, i va dir: “Aquest país el que necessita és una Constitució, com totes les grans nacions del món”.
Quan va començar?
Fa uns dos anys d’aquella conversa. Abans no ens havíem plantejat mai, ni sabíem de ningú, que volgués fer la nostra constitució. I va ser quan, discretament, un grup de juristes ens hi vam posar.
En català i anglès.
En català, perquè és l’idioma en què ha d’estar redactada, i en anglès, per fer-ne una difusió a nivell internacional.
De què ens serveix una Constitució si no tenim un Estat propi?
És que la Constitució és l’instrument jurídic i polític a partir del qual constitueixes l’Estat. Ara hem de posar punt i final al període estatutari que els partits polítics, fins ara, han seguit en aquest país. I el que s’ha de fer és construir l’element bàsic a partir del qual configuraràs la Catalunya del futur.
Amb un objectiu clar: la independència.
Sí. Nosaltres volem un Estat lliure i independent per al futur de Catalunya. I el primer que ens cal és una Constitució.
I el nou Estatut?
Un estatut és el que té una comunitat de propietaris o una societat mercantil. Les grans nacions d’aquest món el que tenen són Constitucions.
Per què han pres de model de referència el text constitucional dels Estats Units?
Al principi, quan es va analitzar, es va produir la discussió de si s’havia de seguir un model més nord-americà o austríac, que seria el sistema constitucional espanyol. Quina és la gran diferència? Doncs hem fet una Constitució amb la premissa que la gent la pugui entendre.
Així, és l’antítesi de la Constitució espanyola?
És que si la llegeixes, la meitat de les coses no les entens. Llavors, has de tenir uns senyors, que es diuen Tribunal Constitucional, perquè diguin el que diu la Constitució. I, en canvi, si llegeixes la Constitució de Catalunya o dels Estats Units, queda molt clar el que diu. No hi ha dubtes sobre els continguts.
Clar i català.
És que volíem defugir l’ambigüitat, que ha donat molts mals resultats històricament i, sobretot, quan es redacten normes fonamentals a partir de les quals es creen els països. I l’exemple és el que li ha passat a l’Estatut.
Com han de ser les normes polítiques?
Ben clares i contundents.
Com han estat les reaccions?
Molt positives. Hem quedat sorpresos. El mateix que passa amb aquest gran moviment social, espontani, amateur i gratuït que són les consultes populars. Ningú s’havia plantejat mai que es poguessin fer. Haver-les fet invalida moltes creences i deixa en evidència molts immobilismes.
I qui l’ha d’aprovar perquè tingui vigència?
Els diputats del Parlament de Catalunya.
Preveuen les forces armades? I la figura d’un cap d’Estat?
Això no hi queda regulat. Quedaria en mans del consens polític de la Catalunya independent.
El text deroga en territori català la Constitució del regne d’Espanya. Un gran conflicte?
El gran tema que hi ha a la base de la independència és el concepte de sobirania. Per als espanyols, la sobirania nacional catalana resideix en el poble espanyol, mentre que, per a nosaltres, la sobirania nacional catalana resideix en el poble de Catalunya.
Com defineix aquest escenari de futur?
Com un compromís valent, honest i que no té marxa enrere.
La Constitució de Catalunya, primera llei que Reagrupament portarà al Parlament
Emma Ansola
Reagrupament presenta avui als militants el text en què es basarà el seu programa electoral i la raó de ser del partit amb vista a les eleccions de la tardor. La Constitució de Catalunya és un document que la direcció del partit es compromet a portar a aprovació al Parlament, si la formació obté representació en la pròxima legislatura. El text, basat en el model anglosaxó, consta de 26 articles i quatre disposicions derogatòries, i s’inspira en els principis de la Declaració dels Drets de l’Home (1789), la Declaració Universal de les Nacions Unides (1948) i la Convenció Europea dels Drets Humans (1950). Segons els juristes que han intervingut en la redacció del text, ha de ser concebut com a punt de partida i element normalitzador de la discussió política.
El gener del 2008 es va presentar una iniciativa legislativa popular, que va ser rebutjada per la mesa del Parlament, en què es portava a aprovació un text molt semblant al que avui presenta Reagrupament. La importància ara radica en el fet que sigui una formació política la que vulgui introduir aquest text jurídic en el debat polític.
La Constitució de Catalunya, a la qual ha tingut accés El Punt, és la base del programa electoral amb què el partit es presentarà a les eleccions de la tardor, amb l’objectiu final que si obté diputats a la cambra el text sigui la primera norma que es porti a aprovació, com a pas previ cap a la independència de Catalunya. Els juristes que han intervingut en la redacció del projecte assenyalen que no és un text definitiu, ja que la redacció final hauria de ser discutida per la resta de formacions polítiques. Amb tot, consideren que el repte d’aquesta proposta és introduir un element nou en el discurs polític i que el seu debat sigui un element normalitzador en el si del Parlament, ja que la cambra ha votat a favor del dret d’autodeterminació del poble català en diverses ocasions. En la redacció d’aquesta Constitució de Catalunya, els juristes que hi han intervingut s’han basat en el model anglosaxó, en contraposició al model europeu, que regula i legisla més el text constitucional i en el qual es basa la Constitució espanyola. «El model americà s’adapta més a la realitat», explica Antoni Abad, un dels juristes que han participat en la redacció de la Constitució de Catalunya.
El text es divideix en un preàmbul, cinc títols, vint-i-sis articles i quatre disposicions transitòries. Amb el mateix estil que la Constitució dels Estats Units, el text que presenta Reagrupament s’encapçala amb les paraules «Nosaltres, el poble de Catalunya», i continua: «volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució».
Després del preàmbul, en què es recorden els textos que han inspirat la redacció de la Constitució de Catalunya, segueixen els cinc capítols, el primer dels quals se centra en els principis generals. Pel que fa a l’estat, es diu que Catalunya és un estat de dret, independent, democràtic i social; la sobirania pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants; el territori es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya i la capital és Barcelona, i el català és la llengua pròpia, nacional i oficial del país, amb l’occità o aranès també llengua oficial a la Val d’Aran. Els drets fonamentals, els deures dels ciutadans, l’organització de l’estat i la modificació de la Constitució encapçalen la resta de capítols.
Quant a les disposicions transitòries, totes quatre estan encaminades a derogar la Constitució espanyola del 1978, atorguen al Parlament les atribucions dels poders judicial, legislatiu i executiu fins al dictat de noves lleis, i assenyalen que la Constitució ha de ser ratificada en referèndum després de l’aprovació en el ple.
Una nova constitució catalana. Acte reivindicatiu el dia 6 de desembre de 2008
Jordi Surinyach
Com a resposta a l’evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d’un Estat propi, diverses entitats del país han organitzat avui, vigilia de l’aniversari de la Constitució espanyola, a les set de la tarda a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un acte per reivindicar UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA. Les entitats convocants són: Sobirania i progrés, Catalonia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l’autodeterminació), Fed. Nacional d’Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d’entitats, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d’altres.
DECLARACIÓ PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA
El 6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori. Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans enaquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament(abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s’incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí mitjançant el dret de conquesta després de la derrota militar del 1714. Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el 80è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de se runs homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Cátala .Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovan tl’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos. Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!
Catalunya, 5 de desembre del 2008